El Lloc i terme de la Palma a través del capbreu de 1403 / Oriol Vernet Pardell
Vernet Pardell, Oriol


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 31 (2021) , p. 13-44 : il. (Articles dedicats a la Palma d'Ebre) 
Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Aquesta recerca es basa en l'estudi i l'anàlisi del capbreu de Flix, el Mas de Flix i de la Palma de 1403, conservat a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB). La redacció d'aquest capbreu és fruit del canvi jurisdiccional produït l'any 1398 arran de la compra per part de Barcelona de la baronia de Flix i la Palma als creditors de la família Sant Climent i que tenia per objectiu assegurar el transport i abastament de cereal de la ciutat. A través del capbreu podem identificar els béns immobles que cadascun dels seixanta emfiteutes del lloc de la Palma tindria en domini útil per part de la ciutat de Barcelona, senyora del lloc, així com el cens que la universitat de la Palma havia de pagar a la ciutat pel seu usdefruit. El capbreu de 1403 mostra l'elevat grau de coneixement de l'espai colonitzat i la minuciosa planificació i organització de l'espai urbà i dels espais agraris del terme de la Palma.

El Sorgiment del sindicalisme agrari a la Ribera d'Ebre : els models de Flix, Ascó i la Palma d'Ebre / Josep Lluís Filella Cubells
Filella Cubells, Josep Lluís


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 31 (2021) , p. 45-56 : il. (Articles dedicats a la Palma d'Ebre) 
Bibliografia. Notes. Resums en català, castellà i anglès.

El primer quart de segle XX fou prolífic quant a la fundació de sindicats agrícoles arreu de Catalunya, també a la Ribera d'Ebre. Objectivament es donaren unes condicions favorables per a la creació d'aquest tipus d'associacions per atendre les necessitats de la pagesia, però també per apuntalar el model tradicional agrari, basat en una pretesa harmonia social, que ja feia aigües. A molts pobles, aquestes condicions desembocaren en la creació d'un sindicat agrícola. Però d'acord amb les especificitats de cada lloc i amb la manera d'encarar-ne la creació en els inicis, cada poble configurà un model propi de sindicat. En aquest treball analitzem com es va produir aquest procés, i ho fem comparant els models de Flix, Ascó i la Palma d'Ebre, tres pobles propers amb realitats distants, que configuraren propostes de sindicalisme agrari diferents. Valorarem, a més, com la configuració de cada model va ser determinant en l'esdevenir de cada sindicat, tant pel que fa a l'adaptació a les vicissituds que hagué d'afrontar com a la mateixa supervivència de l'entitat.

En Francesc Xavier Ciuraneta, bisbe de Lleida (1999-2007), front al conflicte de la Franja / Francesc Fité Llevot
Fité i Llevot, Francesc


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 31 (2021) , p. 69-74 : il. (Articles dedicats a la Palma d'Ebre) 
Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Aquest article recull, de manera sistemàtica, totes les actuacions que va emprendre el bisbe Francesc Xavier Ciuraneta en pro i defensa de les obres d'art religiós procedents de la Franja, i reclamades per l'Aragó (Barbastre), que durant més de cent anys s'han custodiat al Museu de Lleida, abans Museu Diocesà, el segon més antic de la península Ibèrica.

La Causa General Franquista a la Palma d'Ebre / Ricard Sas Filella
Sas Filella, Ricard


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 31 (2021) , p. 75-100 : il. (Articles dedicats a la Palma d'Ebre) 
Bibliografia. Notes. Resums en català, castellà i anglès.

La Causa General instruïda pel règim franquista l'abril de 1940 va significar la recopilació dels fets violents que van tenir lloc durant la Guerra Civil a la zona republicana. L'estudi d'aquesta documentació ens dona una informació valuosa sobre la repressió sobre les dretes i, posteriorment, la repressió franquista sobre les esquerres. No obstant això, difícilment hi ha una voluntat d'impartir justícia: el gruix de la repressió ja ha tingut lloc quan la causa es posa en marxa. L'estudi de la documentació en el cas de la Palma ens permet conèixer els fets i el caràcter de totes dues repressions, la de les esquerres i la de les dretes, però també les contradiccions entre els informes personals que envia l'Ajuntament al fiscal instructor de la causa i les declaracions dels familiars de les víctimes de dretes. Bona part dels simpatitzants republicans condemnats a mort no són citats pels familiars en les seves declaracions, cosa que qüestiona el relat del règim.

Les Escoles de primària de la Palma d'Ebre. El gran aconseguiment dels ajuntaments de la Segona República / Francesc Filella Cubells
Filella Cubells, Francesc


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 31 (2021) , p. 101-120 : il. (Articles dedicats a la Palma d'Ebre) 
Referències bibliogràfiques. Resums en català, castellà i anglès.

JTot seguint el contingut de les actes dels dos ajuntaments del període de la Segona República i, sobretot, amb la dimensió personal que suposen els records sobre tota la gestió necessària per dur a terme el projecte que aportà Joaquim Escolà Aragonés en una entrevista que li va fer David Cubells Escolà l'any 2001, hem de concloure que les escoles de primària de la Palma d'Ebre, encara que es comptin com una de les 1.109 que es van construir a Catalunya durant els dos primers anys de la Segona República sota el Pla de construccions escolars engegat per Marcel·lí Domingo, van ser un aconseguiment individual de la població de la Palma, i el que va fer possible la seva construcció va ser una voluntat, podríem dir, obsessiva dels consistoris que van gestionar el poble durant aquell curt període.

Exiliat, republicà i d'esquerres. Joaquim Escolà Aragonés (la Palma, 1906-2006) / David Cubells Escolà
Cubells Escolà, David


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 31 (2021) , p. 121-138 : il. (Articles dedicats a la Palma d'Ebre) 
Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Ja no teníem gaire esperança de poder posar una mica més en ordre la nostra memòria històrica. S'anava fent dificultós comptar amb protagonistes directes, d'entre aquells republicans que van perdre la Guerra Civil i, sobretot, trobar dones i homes disposats a donar-ne testimoniatge. Quan la severitat irremeiable del pas del temps anava fent cada vegada més complicat aclarir uns fets i uns relats que, de manera predominant i quasi exclusiva, havíem conegut glosats per la part vencedora del conflicte, ens trobarem amb Joaquim Escolà Aragonés. L'any 2001 es presenta al poble, al seu poble, el Joaquim de cal Fuster. Amb noranta-cinc anys llargs, ha passat més de dos terços de la vida exiliat a França. Republicà, d'esquerres, militant actiu en els diversos fronts, polítics i socials, membre en un primer moment d'Esquerra Republicana de Catalunya i, posteriorment, del Partit Socialista Unificat de Catalunya. El Joaquim me'n va explicar moltes, de coses. Records de petit, de joventut. Moments d'esperança, de lluites, d'alegries, i moments cruels i d'amargors.

Fenòmens meteorològics adversos dels darrers temps. Són cada vegada més freqüents? / Antoni Galceran Massó
Galceran Massó, Antoni


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 31 (2021) , p. 139-150 : il. (Articles dedicats a la Palma d'Ebre) 
Referències bibliogràfiques.

Darrerament sembla que la concentració en períodes cada vegada més curts dels episodis de temps meteorològic advers és una realitat. Ja sigui per casualitat o ja sigui en relació amb l'escalfament global accelerat per l'activitat humana, la realitat és que en escassos quinze mesos hem patit tres d'aquests episodis excepcionals. En aquest article s'intentarà fer cinc cèntims de les dades meteorològiques més rellevants i de les conseqüències per a la societat en què vivim d'aquests episodis, en l'àmbit general de país però també tancant el focus en l'àmbit comarcal i, més específicament, de la Palma d'Ebre. Es tracta de la DANA de l'octubre de 2019, el temporal Glòria de gener de 2020 i la depressió Filomena de gener de 2021.